dilluns, 3 de gener del 2011


El tall rodó es posa en una cassola amb un adob de vi negre, vi ranci, ceba, pastanaga, llorer, orenga, farigola, pebre i sal. S'hi deixa macerar 24 hores a la nevera, girant la carn de tant en tant. Es treu la carn i s'escalfa l'adob fins a 80ºC. S'hi incorpora la carn i s'hi cou una hora aproximadament sense sobrepassar aquesta temperatura (el líquid no bull; tremola lleugerament). En acabat es deixa reposar. La carn es treu de la cassola, es passa el líquid pel xinès i es torna a posar al foc fins que es redueixi a un suc molt espès. Es deixa refredar i es barreja amb una salsa maionesa. La carn se serveix tallada sobre un llit d'enciam i la salsa en salsera.

diumenge, 21 de novembre del 2010

Quiche de carabassó


Bona tarda,
Ahir em vaig fer quiche de carabassó i com que em va quedar força bé us passo la recepta. Un consell: com més carabassó hi poseu millor.

Ingredients:

2 o 3 carabassons
1 massa brisa
2 ous
10 talls de pernil dolç
5 o 6 talls de tranchettes
100 ml. de crema de llet
Formatge Emmental ratllat
Oli
Sal

Elaboració:

1. Es pelen els carabassons i es tallen a trocets petits. Després es dauren a la paella.
2. Es baten els ous.
3. En un recipient es barregen els ous batuts, la crema de llet i el carabassó.
4. En un recipient rodó es posa la massa brisa.
5. Sobre aquesta massa es posa una capa de pernil dolç, una de formatge i una altra de pernil dolç.
6. Després es posa sobre la barreja d'ous, crema de llet i carabassó.
7. Finalment es reparteix el formatge Emmental (és millor ser generós).
8. Es posa uns vint minuts al forn.

Bon profit,

dijous, 11 de novembre del 2010

Arròs amb llet


Temps Preparació : 30 minuts

Ingredients per a Ingredients per a 4 persones

- 200 g d'arròs
- 1 l de llet
- 200 g de sucre
- 1 pela de llimona
- 1 canó de canyella
- canyella en pols


Preparació :
Poseu l'arròs en aigua freda i deixeu-lo al foc fins que arrenqui el bull, i després escorreu-lo. En un altre cassó, poseu la llet, la pela de llimona, un tros de canó de canyella i el sucre. Remeneu-ho i espereu fins que comenci a bullir. Tireu-hi l'arròs i deixeu-ho coure, durant 22 o 24 minuts i a foc lent. Podeu acabar i presentar aquest plat de 2 maneres. Poseu-lo en dos bols i deixeu-lo refredar a la nevera. Remeneu enèrgicament el d'un bol per tal d'accelerar-ne la refrigeració. La primera presentació consisteix a espolsar una mica de canyella en pols pel damunt de l'arròs. Per presentar-lo de la segona manera, agafeu l'arròs que s'ha refredat més ràpidament, ompliu-ne uns motlles petits i circulars, i acompanyeu-lo amb un tros de pela de llimona i amb una mica d'escuma de canyella. Per fer aquesta escuma, poseu nata i canyella a bullir, refredeu-la a la nevera durant 24 hores, i munteu-la com una nata normal. Espolseu una mica de sucre sobre l'arròs, i cremeu-lo amb el cremador.

Ara us parla el Mazinger Z: aquestes xorrades de presentació no les vaig fer. Simplement vaig seguir la recepta que vaig trobar i va funcionar de meravella. Ho pot testimoniar el David que va tenir l'honor de tastar i gaudir del meu arròs amb llet, comparable únicament a l'ambrosia dels déus de l'Olimp. La modèstia també venia amb la recepta, com podeu comprovar...

Total, que era el primer cop que feia arròs amb llet i em va sortir boníssim. Ja ho sabeu. Teniu un postre bo, barat i que farà que quedeu com a sinyors!

diumenge, 7 de novembre del 2010

CÓC CREMAT (1)

Per fi he aconseguit poder fer el CÓC CREMAT! Té bona pinta, veritat?













He seguit els vostres consells i només l'he deixat 44 minuts al forn!!!

Els ingredients:

1 iogurt
3 ous
9 cullarades de sucre
1/2 got, mida del iogurt, d'oli
3 gots de farina i
1 sobre de llevat

La preparació:

Bats els ous, zzzzzzzzz, afegeixes el sucre, zzzzzzzzz, afegeixes el iogurt, zzzzzzzz, l'oli, zzzzzzzz, la farina, zzzzzzz i el sobre de llebat.

Poses la massa obtinguda en un motlle prèviament untat amb oli i a enfornar!!!!
El temps dependrà del vostre forn, però jo dic que no menys de 44 minuts.

Bé per sota no té tan bona pinta ..... no?




dilluns, 1 de novembre del 2010

Panellets



Bona tarda,

Com podeu comprovar he estat fidel a les meves paraules i malgrat un cap de setmana ocupat he fet panellets. Em sembla que amb això dels panellets cada família té la seva recepta, en el meu cas jo segueixo la recepta de la meva mare que és la següent:


Ingredients:

2 tasses o gots d'ametlles móltes

1 tassa o got de sucre

1 pell de llimona ratllada

1 o 2 ous per la massa(això dependrà sempre de la quantitat d'ametlla i sucre que càpiga en la tassa o el got) i un altre ou per enganxar l'ametlla triturada i els pinyons

200 grams d'ametlla triturada

200 grams de pinyons


Elaboració:


1. Barregem les ametlles, el sucre i la llimona. Després hi anem afegint ou fins que la massa quedi consistent. Hem de vigilar molt amb la quantitat d'ou que hi posem. El més aconsellable és que l'anem posant de mica en mica.


2. Deixem reposar la massa unes hores o fins i tot un dia (jo, com que no tenia molt de temps, només vaig deixar-la reposar quatre hores).


3. En el cas dels panellests d'ametlla fem formes rectangulars que passem per un ou i que després passem per un got on hi ha l'ametlla triturada. El secret està en anar movent el got fins que l'ametlla quedi enganxada a la massa.


4. En el cas dels panellets de pinyons fem boletes que també passem per ou i que deixem eixugar una mica. Quan han passat uns minuts ens posem els pinyons a les dues mans i les anem movent perquè els pinyons s'enganxin a la massa (sembla fàcil, però no ho és).


5. Posem els panellets al forn entre vint i trenta minuts.


Aquest any he intentat fer panellets de coco i tot i que la massa m'ha sortit bé, m'han quedat una mica cremats, com el cóc que dóna nom a aquest bloc. Però com que l'esperança és l'últim que s'ha de perdre en aquesta vida, ho seguiré intentant.


Bon mes de novembre,

dijous, 21 d’octubre del 2010

Risotto de ceps


Nens i nenes,

us passo la recepta que vaig utilitzar per fer el risotto de ceps. Seguiu-la i aconseguireu un plat collonut. Consell: no us passeu amb el vi blanc, si no el cep perd sabor i queda massa fort.

Aquí teniu la fitxa del plat:


Ingredients

-arròs arborio (500 gr)
- ceps (400 gr)
- ceba
- mantega
- parmesà ratllat
- vi blanc
- brou
- sal
- pebre (mòlt)

Elaboració

L’arròs es important que deixi anar midó quan el remenem mentre dura la cocció. Recomanem l’ arròs italià arborio, però amb un bomba del nostre entorn, també quedarà perfecte.

Els ceps es netejaran amb poca aigua, utilitzant un drap humit i un pinzell. En cas de no ser època de ceps, podem fer-ho amb gírgoles o ous de Reig.

Per iniciar la cocció del risotto, posarem 40g de mantega, 1 dent d’all sencer, una ceba mitjana i ho posarem al foc.

Una vegada la ceba agafi color, tirem l’arròs i comencem el procediment normal del risotto tirant el brou de mica en mica a cullerots. Si es possible variarem el foc en funció del brou que tenim en cada moment.

Molt IMPORTANT no deixar de remenar en cap moment. Només així aconseguirem un verdader risotto, sense necessitat d’utilitzar enganys del tipus tirar al final crema de llet. Evidentement en un restaurant normal, no poden dedicar-se a remenar contínuament i es freqüent utilitzar el truc de la crema, que en tot cas el paladar detecta.

Aquesta cocció tarda habitualment uns 20m i quan han transcorregut 15 o 16 es el moment de tirar una copa de vi blanc o cava i a continuació els ceps en làmines no massa fines.

En els darrers 5 minuts, cal remenar amb cura per no trinxar els ceps. Afegim sal, pebre, parmesà i 30g de manetega. Un cop acabat, el servim i podem adornar amb julivert.

Nota: Es recomana utilitzar un brou molt suau per no disfressar el gust dels ceps. El podem preparar amb 1 ceba, 1 porro sense partir, 1 pastanaga, api, 1 nap i amb això preparem el brou en 30m i sense utilitzar sal ni oli.


Espero que us agradi molt! I qui vulgui ceps, ja ho sap, a la muntanya!



dimecres, 20 d’octubre del 2010

Seitons en vinagre

Sense mesures, pel broc gros, i amb tota la cruesa de la realitat sanguinolenca dels peixos blaus. Aquí en teniu la recepta:

1. Agafes els seitons, els traus les escates i després els deixes sense el cap ni l’espina (amb això suposo que no tindreu cap problema…ha! ha! ha!)

2. Sense passar-los per l’aigua (sí, així, sangonosos) els poses en un bol i els sales. Poses força sal, que no li fa mal això!, i els deixes reposar un ratet fins que “canvien” una miqueta de color. Si fas servir sal grossa tardarà més temps que si fas servir sal fina, però compta que, com a mínim, els has de deixar 10 minuts.

3. Quan han canviat de color, sense traure la sal, agafes i cobreixes els seitons amb vinagre i els deixes reposar fins que es “couen”. Si els has salat poc o els has deixat en sal poc temps els seitons tardaran una mica més en fer-se; per tal d’accelerar el procés pots escórrer el vinagre i tornar-ne a posar de nou tantes voltes com vulgues. Veuràs que ja estan bé quan han canviat del color cru a blanc i també els pots tastar.

4. Quan trobes que estan bons, escorres el vinagre (a mi m’agrada deixar-los un pèl crus, però això ja és qüestió de gustos), els poses en un plat o a on els vulgues deixar i els cobreixes amb oli. Aquí ara cadascú els pot amanir com vulga, amb una miqueta de pebre, amb all i julivert, amb només oli d'oliva…

5. Agafes una llesca de pa, una forquilla, i a menjar! Bon profit!

Practiqueu este exercici tantes vegades com vulgueu i feu-hi tantes variacions com el cor vos demane, així arribareu a trobar el punt just de sal i el vostre punt de cocció preferit.


Nota tècnica
Quan compreu els seitons, si el peixater és de confiança, no tingueu por d’agafar seitons que pareixen baquejats o malmesos (ep! mentre siguen frescos!). Són seitons agafats a l’arrossegament o els que han quedat al cop de la xarxa a l’encerclament. Estos són els que es fan més ràpid i els que queden més bons si els fas en vinagre!