1. Agafes els seitons, els traus les escates i després els deixes sense el cap ni l’espina (amb això suposo que no tindreu cap problema…ha! ha! ha!)
2. Sense passar-los per l’aigua (sí, així, sangonosos) els poses en un bol i els sales. Poses força sal, que no li fa mal això!, i els deixes reposar un ratet fins que “canvien” una miqueta de color. Si fas servir sal grossa tardarà més temps que si fas servir sal fina, però compta que, com a mínim, els has de deixar 10 minuts.
3. Quan han canviat de color, sense traure la sal, agafes i cobreixes els seitons amb vinagre i els deixes reposar fins que es “couen”. Si els has salat poc o els has deixat en sal poc temps els seitons tardaran una mica més en fer-se; per tal d’accelerar el procés pots escórrer el vinagre i tornar-ne a posar de nou tantes voltes com vulgues. Veuràs que ja estan bé quan han canviat del color cru a blanc i també els pots tastar.
4. Quan trobes que estan bons, escorres el vinagre (a mi m’agrada deixar-los un pèl crus, però això ja és qüestió de gustos), els poses en un plat o a on els vulgues deixar i els cobreixes amb oli. Aquí ara cadascú els pot amanir com vulga, amb una miqueta de pebre, amb all i julivert, amb només oli d'oliva…
5. Agafes una llesca de pa, una forquilla, i a menjar! Bon profit!
Practiqueu este exercici tantes vegades com vulgueu i feu-hi tantes variacions com el cor vos demane, així arribareu a trobar el punt just de sal i el vostre punt de cocció preferit.
Nota tècnica
Quan compreu els seitons, si el peixater és de confiança, no tingueu por d’agafar seitons que pareixen baquejats o malmesos (ep! mentre siguen frescos!). Són seitons agafats a l’arrossegament o els que han quedat al cop de la xarxa a l’encerclament. Estos són els que es fan més ràpid i els que queden més bons si els fas en vinagre!
oh quina bona pinta! Jo els seitons si són petitets me'ls menjo crus, només amb la sal, acompanyats de pa amb oli... qué bons!
ResponEliminaSurten molt bons els seitons pescats a la vora de les nuclears. Els reconeixereu ràpidament perquè tenen un pes aproximat de 2kg i brillen en la foscor....No tingueu por de menjar-los, l'únic que passarà és que emetreu llum a la nit i podreu servir de gusi-luz als vostres fills quan els poseu a fer nones.....
ResponEliminaAra faig un comentari només per veure si em surt la foto...
ResponEliminaQuin plomatge més maco que tens, Sergi! :D
ResponEliminaEn deus haver menjat de seitons, tu! perquè el Sergi que jo conec no té aquest plomatje tant maco!!
ResponEliminaMagali, no t'enganyis crec que el de la foto no és el Sergi!!!
Sergi, quina roba de camuflatge més xula, segur que caces un munt de moixons vestit així...
ResponEliminatingeu més respecte per la "patiroja", o sigui, la reina de la caça menor a la península ibèrica. Nom científic: alectoris rufa
ResponEliminaQue preciosa! A veure si en caço algunes enguany, faig l'arròs de perdiu i penjo la recepta!
"tingeu"???? eng??? eng??? ggggrrrhhh.....
ResponElimina