Sense mesures, pel broc gros, i amb tota la cruesa de la realitat sanguinolenca dels peixos blaus. Aquí en teniu la recepta:1. Agafes els seitons, els traus les escates i després els deixes sense el cap ni l’espina (amb això suposo que no tindreu cap problema…ha! ha! ha!)
2. Sense passar-los per l’aigua (sí, així, sangonosos) els poses en un bol i els sales. Poses força sal, que no li fa mal això!, i els deixes reposar un ratet fins que “canvien” una miqueta de color. Si fas servir sal grossa tardarà més temps que si fas servir sal fina, però compta que, com a mínim, els has de deixar 10 minuts.
3. Quan han canviat de color, sense traure la sal, agafes i cobreixes els seitons amb vinagre i els deixes reposar fins que es “couen”. Si els has salat poc o els has deixat en sal poc temps els seitons tardaran una mica més en fer-se; per tal d’accelerar el procés pots escórrer el vinagre i tornar-ne a posar de nou tantes voltes com vulgues. Veuràs que ja estan bé quan han canviat del color cru a blanc i també els pots tastar.
4. Quan trobes que estan bons, escorres el vinagre (a mi m’agrada deixar-los un pèl crus, però això ja és qüestió de gustos), els poses en un plat o a on els vulgues deixar i els cobreixes amb oli. Aquí ara cadascú els pot amanir com vulga, amb una miqueta de pebre, amb all i julivert, amb només oli d'oliva…
5. Agafes una llesca de pa, una forquilla, i a menjar! Bon profit!
Practiqueu este exercici tantes vegades com vulgueu i feu-hi tantes variacions com el cor vos demane, així arribareu a trobar el punt just de sal i el vostre punt de cocció preferit.
Nota tècnica
Quan compreu els seitons, si el peixater és de confiança, no tingueu por d’agafar seitons que pareixen baquejats o malmesos (ep! mentre siguen frescos!). Són seitons agafats a l’arrossegament o els que han quedat al cop de la xarxa a l’encerclament. Estos són els que es fan més ràpid i els que queden més bons si els fas en vinagre!
